Setge de Tir

Setge de Tir

Batalles d'Alexandre el Gran
Tir assetjada i capturada per Alexandre (dibuix de 1696).
Tipus	setge i batalla
Data	332 aC
Coordenades	33° 16′ 15″ N, 35° 11′ 46″ E / 33.2708°N,35.1961°E / 33.2708; 35.1961
Lloc	Tir
Estat	Líban
Bàndols
Lliga de Corint, Flotes de Xipre, Sidó, Biblos i arades Ciutadans de Tir
Baixes
Uns 400 morts 8.000 morts 30.000 civils convertits en esclaus

El setge de Tir va ser un setge a la ciutat esmentada –una base costanera estratègica al mar Mediterrani– orquestrat per Alexandre el Gran el 332 aC durant la seva campanya contra els perses. L'exèrcit macedoni no va poder capturar la ciutat amb mètodes convencionals, ja que es trobava a una illa i les muralles arribaven fins al mar. Per tant, Alexandre va establir el bloqueig i setge de Tir durant set mesos, pla que va concloure amb èxit. Aquesta victòria va ser un dels capítols més importants de la campanya del conqueridor a Àsia.

Alexandre el Gran va ordenar als seus enginyers que utilitzessin la runa de la ciutat abandonada al continent per construir una calçada elevada i, un cop a prop de les muralles, empraria la seva maquinària de setge tant des de la calçada com des dels seus vaixells i així castigar i finalment enderrocar les fortificacions. Es diu que el rei macedoni estava tan furiós per la defensa de Tir i la pèrdua dels seus homes que va destruir mitja ciutat. Segons Arrià, les baixes entre els tirians van ser d'uns vuit mil homes, mentre que els macedonis en van perdre quatre cents. Alexandre va perdonar al rei i la seva família, però els 30.000 habitants i estrangers van ser capturats i venuts com esclaus.